31.3.08

Marmota a la carta

Esta historia se construye alrededor de una carta.

Una carta, pero no de las de Juan Tamariz, sino de esas que te trae el cartero.

El cartero, por ejemplo, de Pablo Neruda.

Pablo Neruda era el seudónimo de un tal Neftalí.

Neftalí, leído con determinados acentos mediterráneos, sonaría como Naftalí.

Naftalí es un anciano que dedica parte de su jubilación a sobrellevar un blog.

Un blog mantenido en realidad por una joven que confiesa sentirse identificada con el protagonista de Atrapado en el tiempo, película dirigida por Harold Ramis.

Ramis es el apellido de Llucia, álter ego del álter ego del tal Naftalí y autora de una novela encarecidamente recomendable.

Una novela encarecidamente recomendable que se titula Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, pero que se podría haber titulado… qué sé yo.

Yo he empezado a fumar el penúltimo cigarrillo.

El penúltimo cigarrillo también es una constante en esta historia.

5 comentarios:

sobreunanube dijo...

Tomo nota.

Llucia dijo...

Joder, que fort! T'ho creguis o no, ahir mateix vaig veure 'Cazafantasmas', on surt el meu cosí Harold.

No vull anar de fantasma, perquè no suportaria que em caçassin, molt manco mitjançant el sistema 'Catch me' (que ben aviat tendrà tan d'èxit com la tècnica del croissant). Però te dec dues dedicatòries. Una és aquesta:

Perquè tu si que saps quines són les 'Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys' (dins i fora dels escenaris descoberts), engatem-nos fins a la melangia. Sempre és el penúltim dia.

L'altra dedicatòria haurà d'esperar. Que no decaigui la ressaca!

Una aferrada,

(com se signa a un comentari d'aquests?)

Llu.

al dijo...

Gràcies, Llucia.

(Esperaré la segona dedicatòria aferrat a una ampolla, mentre intento caçar el vaixell fantasma que algú hi va ficar a dins.)

Llucia dijo...

Per cert, em fa l'efecte que la meva editora et llegeix...

http://www.columnaedicions.cat/www/columna/ca/bloc/entrada.html?id=17583&title=-El%20dia%20de%20la%20marmota

Per a mi és el dia que sempre faig 30 anys.

al dijo...

Gràcies per avisar, però… vols dir?

(Si sempre fos el dia de Sant Jordi de 2007, jo em passaria l'eternitat a Buenos Aires, a punt d'agafar un avió cap a São Paulo.)